El 25 de novembre de 1981 l'Assemblea General de l'ONU va proclamar la Declaració sobre l'eliminació de tota forma d'intolerància i discriminació per motiu de religió o conviccions (*).
D'ací que Europa Laica i altres organitzacions laïcistes proposen a la comunitat internacional que es vaja consolidant i se celebre este dia, anualment, com el del Dia Internacional de la Llibertat de Consciència.
Hui, 27 anys després, són molts els països en què la llibertat de consciència o convicció no és respectada. Les idees religioses són privilegiades enfront de les creences no religioses i altres conviccions. Gaudint, a més, algunes religions privilegis enfront d'altres, depenent del país en què ens trobem. Així, els països islàmics no accepten l'apostasia i perseguixen als que s'atrevixen a practicar-la, en altres països la religió protestant manté relacions privilegiades amb l'Estat i en tot el món hi ha guerres religioses, que són verdaders genocidis.
En el cas d'Espanya, a penes hem avançat en el respecte a la Llibertat de Consciència i en la separació de les confessions religioses de l'Estat. Al contrari, estem assistint a un multiconfesionalisme que, lluny d'eliminar els privilegis que gaudia l'església catòlica, tracta d'estendre'ls a la resta de confessions religioses, especialment les monoteistes (islàmica, evangèlic i jueua).
I tot això sense acceptar l'existència de moltes altres persones que es declaren sense creences religioses, agnòstics o ateus i que, segons dades del CIS (2006), suposen un 20% enfront d'un 27% de catòlics practicants, o un 2% que es declara d'altres religions, sent la resta indiferents. És més, els jóvens d'entre els 15 i els 24 anys, el percentatge d'indiferents, ateus i agnòstics superava, en 2005, el 45% i el de catòlics practicants se situava, tan sols, en el 10% (Font: informe Jóvens Espanyols 2005. Fundació Santamaría).
Europa Laica (www.europalaica.com) i l'Observatori de la Laïcitat (www.laicismo.org), han detectat, entre altres, les següents vulneracions del principi de laïcitat:
- Quantioses subvencions a les esglésies (més de 5.000 milions d'euros a l'església catòlica i 3 milions a les altres confessions monoteistes).
- Ensenyança religiosa confessional en tots els centres d'ensenyança, impartida per catequistes pagats per tots. Una cosa que res té a veure amb una formació que incloga el religiós com un aspecte més de la filosofia, sociologia i història i de la nostra cultura. L'augment del finançament total, per part de l'Estat, de centres educatius d'exclusiu ideari catòlic.
- Falta de normativa que empare el dret a donar-se de baixa o apostatar de qualsevol organització religiosa.
- Presència de símbols religiosos que encara romanen en centres escolars i hospitals públics, així com edificis administratius, llocs tots ells que han de ser de convivència i respecte de totes les idees o creences, com així ho han afirmat els Defensors del Poble de diverses comunitats autònomes.
- Cerimònies de caràcter civil amb símbols religiosos (com preses de possessió d'alts càrrecs). La presència d'autoritats públiques que representen a tots, en actes confessionals d'una religió particular, així com catòlics funerals d'Estat).
- Especial protecció de les creences religioses en el Codi Penal (articles 522 al 525) vulnerant el principi d'igualtat. I de l'incompliment per part de fiscalia i de la judicatura, de l'aplicació de l'article 515 de Codi Penal, que tracta de la prohibició de l'ús de tècniques de manipulació de la personalitat i que en alguns casos afecta àmbits relacionats amb les confessions religioses.
Estes i altres situacions tenen el seu fonament en la pervivència a Espanya d'un concordat i uns Acords, preconstitucionals, amb la Santa Seu, que, junt amb la Llei de Llibertat Religiosa de 1980, només tenen en compte les creences religioses, en contra del que disposa l'article 16 de la Constitució i la Declaració de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans, que parlen de "garantir la llibertat ideològica, religiosa i de culte".
Davant d'esta situació el moviment laïcista exigix:
- La derogació del concordat i els Acords amb la Santa Seu, així com de la Llei de Llibertat Religiosa.
- La promulgació, si és el cas, d'una Llei de Llibertat de Consciència que incloga les creences religioses com un aspecte més de les conviccions o idees de la persona.
- Religió confessional fora de l'àmbit escolar, així com tot tipus adoctrinament.
- L'eliminació en l'espai públic dels símbols religiosos i la supressió de les cerimònies d'Estat de caràcter confessional, que han de convertir-se en cerimònies civils comunes a tots els ciutadans.
- L'eliminació de les subvencions a les confessions religioses i l'establiment d'un sistema pel qual els fidels de cada religió sufraguen els gastos de la mateixa.
- Una llei que garantisca el dret a donar-se de baixa, apostatar i cancel·lar qualsevulla dada del registre d'una confessió religiosa.
Per a aconseguir l'avanç cap a un Estat Laic, que respecte tota convicció per igual i que no privilegie cap confessió, és necessari un moviment laïcista fort, per la qual cosa cridem a la unió de tots els laïcistes a Espanya amb Europa Laica i les seues organitzacions territorials i grups locals, per a enfortir el laïcisme, defendre'ns de les vulneracions a la Llibertat de Consciència i per a treballar i impulsar l'emancipació laica i els drets cívics de tot ser humà.
Promouen esta iniciativa: Europa Laica i Granada Laica, a la que s'adherixen: Associació Cultural Escola Laica de Valladolid, Andalusia Laica, Associació Laica de Rivas Vaciamadrid, Càceres Laica, entre altres organitzacions laïcistes de l'Estat espanyol.
-------
(*) Declaració sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions: Proclamada per l'Assemblea General de les nacions Unides el 25 de novembre de 1981 [resolució 36/55]
L'Assemblea General:
Considerant que un dels principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides és el de la dignitat i igualtat pròpies de tots els sers humans, i que tots els Estats Membres s'han compromés a prendre mesures conjuntament i separadament, en cooperació amb l'Organització de les nacions Unides, per a promoure i estimular el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals de tots, sense distinció de raça, sexe, idioma ni religió;
Considerant que en la Declaració Universal de Drets Humans i en els Pactes internacionals de drets humans es proclamen els principis de no discriminació i d'igualtat davant de la llei i el dret a la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de conviccions;
Considerant que el menyspreu i la violació dels drets humans i les llibertats fonamentals, en particular el dret a la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de qualssevol conviccions, han causat directament o indirectament guerres i grans patiments a la humanitat, especialment en els casos en què servixen de mig d'ingerència estrangera en els assumptes interns d'altres Estats i equivalen a instigar l'odi entre els pobles i les nacions;
Considerant que la religió o les conviccions, per a qui les professa, constituïxen un dels elements fonamentals de la seua concepció de la vida i que, per tant, la llibertat de religió o de conviccions ha de ser íntegrament respectada i garantida;
Considerant que és essencial promoure la comprensió, la tolerància i el respecte en les qüestions relacionades amb la llibertat de religió i de conviccions i assegurar que no s'accepte l'ús de la religió o les conviccions amb fins incompatibles amb la Carta, amb altres instruments pertinents de les nacions Unides i amb els propòsits i principis de la present Declaració;
Convençuda que la llibertat de religió o de conviccions ha de contribuir també a la realització dels objectius de pau mundial, justícia social i amistat entre els pobles i a l'eliminació de les ideologies o pràctiques del colonialisme i de la discriminació racial;
Prenent nota amb satisfacció que, amb els auspicis de les nacions Unides i dels organismes especialitzats, s'han aprovat diverses convencions, i que algunes d'elles ja han entrat en vigor, per a l'eliminació de diverses formes de discriminació;
Preocupada per les manifestacions d'intolerància i per l'existència de discriminació en les esferes de la religió o les conviccions que encara s'advertixen en alguns llocs del món;
Decidida a adoptar totes les mesures necessàries per a la ràpida eliminació de la dita intolerància en totes les seues formes i manifestacions i per a previndre i combatre la discriminació per motius de religió o conviccions;
Proclama la present Declaració sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions:
1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Este dret inclou la llibertat de tindre una religió o qualssevol conviccions de la seua elecció, així com la llibertat de manifestar la seua religió o les seues conviccions individual o col·lectivament, tant en públic com en privat, per mitjà del culte, l'observança, la pràctica i l'ensenyança.
2. Ningú serà objecte de coacció que puga menyscabar la seua llibertat de tindre una religió o conviccions de la seua elecció.
3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies conviccions estarà subjecta únicament a les limitacions que prescriga la llei i que siguen necessàries per a protegir la seguretat, l'orde, la salut o la moral públics o els drets i llibertats fonamentals dels altres.
1. Ningú serà objecte de discriminació per motius de religió o conviccions per part de cap Estat, institució, grup de persones o particulars.
2. A l'efecte de la present Declaració, s'entén per "intolerància i discriminació basades en la religió o les conviccions" tota distinció, exclusió, restricció o preferència fundada en la religió o en les conviccions i el fi o de les quals efecte siga l'abolició o el menyscabament del reconeixement, el gaudi o l'exercici en peu d'igualtat dels drets humans i les llibertats fonamental.
La discriminació entre els sers humans per motius de religió o conviccions constituïx una ofensa a la dignitat humana i una negació dels principis de la Carta de les nacions Unides, i ha de ser condemnada com una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans i enunciats detalladament en els Pactes internacionals de drets humans, i com un obstacle per a les relacions amistoses i pacífiques entre les nacions.
1. Tots els Estats adoptaran mesures eficaces per a previndre i eliminar tota discriminació per motius de religió o conviccions en el reconeixement, l'exercici i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en totes les esferes de la vida civil, econòmica, política, social i cultural.
2. Tots els Estats faran tots els esforços necessaris per promulgar o derogar lleis, segons el cas, a fi de prohibir tota discriminació d'eixe tipus i per prendre les mesures adequades per a combatre la intolerància per motius de religió o conviccions en la matèria.
1. Els pares o, si és el cas, els tutors legals del xiquet tindran el dret d'organitzar la vida dins de la família de conformitat amb la seua religió o les seues conviccions i tenint en compte l'educació moral en què creguen que ha d'educar-se al xiquet.
2. Tot xiquet gaudirà del dret a tindre accés a educació en matèria de religió o conviccions conforme amb els desitjos dels seus pares o, si és el cas, els seus tutors legals, i no se li obligarà a instruir-se en una religió o conviccions contra els desitjos dels seus pares o tutors legals, servint de principi rector l'interés superior del xiquet.
3. El xiquet estarà protegit de totes maneres de discriminació per motius de religió o conviccions. Se li educarà en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i germandat universal, respecte de la llibertat de religió o de conviccions dels altres i en la plena consciència que la seua energia i els seus talents han de dedicar-se al servici de la humanitat.
4. Quan un xiquet no es trobe davall la tutela dels seus pares ni dels seus tutors legals, es prendran degudament en consideració els desitjos expressats per aquells o qualsevol altra prova que s'haja obtingut dels seus desitjos en matèria de religió o de conviccions, servint de principi rector l'interés superior del xiquet.
5. La pràctica de la religió o conviccions en què s'educa a un xiquet no haurà de perjudicar la seua salut física o mental ni el seu desenrotllament integral tenint en compte el paràgraf 3 de l'article 1 de la present Declaració.
De conformitat amb l'article 1 de la present Declaració i sense perjuí del que disposa el paràgraf 3 de l'article 1, el dret a la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de conviccions comprendrà, en particular, les llibertats següents:
a) La de practicar el culte o de celebrar reunions en relació amb la religió o les conviccions, i de fundar i mantindre llocs per a eixos fins;
b) La de fundar i mantindre institucions de beneficència o humanitàries adequades;
c) La de confeccionar, adquirir i utilitzar en quantitat suficient els articles i materials necessaris per als ritus o costums d'una religió o convicció;
d) La d'escriure, publicar i difondre publicacions pertinents en eixes esferes;
e) La d'ensenyar la religió o les conviccions en llocs aptes per a eixos fins;
f) La de sol·licitar i rebre contribucions voluntàries financeres i d'un altre tipus de particulars i institucions;
g) La de capacitar, anomenar, triar i designar per successió els dirigents que corresponguen segons les necessitats i normes de qualsevol religió o convicció;
h) La d'observar dies de descans i de celebrar festivitats i cerimònies de conformitat amb els preceptes d'una religió o convicció;
i) La d'establir i mantindre comunicacions amb individus i comunitats sobre qüestions de religió o conviccions en l'àmbit nacional i en l'internacional.
Els drets i llibertats enunciats en la present Declaració es concediran en la legislació nacional de tal manera que tots puguen disfrutar d'ells en la pràctica.
Res del que disposa la present Declaració s'entendrà en el sentit que restringisca o derogue cap dels drets definits en la Declaració Universal de Drets Humans i en els Pactes internacionals de drets humans.
D'ací que Europa Laica i altres organitzacions laïcistes proposen a la comunitat internacional que es vaja consolidant i se celebre este dia, anualment, com el del Dia Internacional de la Llibertat de Consciència.
Hui, 27 anys després, són molts els països en què la llibertat de consciència o convicció no és respectada. Les idees religioses són privilegiades enfront de les creences no religioses i altres conviccions. Gaudint, a més, algunes religions privilegis enfront d'altres, depenent del país en què ens trobem. Així, els països islàmics no accepten l'apostasia i perseguixen als que s'atrevixen a practicar-la, en altres països la religió protestant manté relacions privilegiades amb l'Estat i en tot el món hi ha guerres religioses, que són verdaders genocidis.
En el cas d'Espanya, a penes hem avançat en el respecte a la Llibertat de Consciència i en la separació de les confessions religioses de l'Estat. Al contrari, estem assistint a un multiconfesionalisme que, lluny d'eliminar els privilegis que gaudia l'església catòlica, tracta d'estendre'ls a la resta de confessions religioses, especialment les monoteistes (islàmica, evangèlic i jueua).
I tot això sense acceptar l'existència de moltes altres persones que es declaren sense creences religioses, agnòstics o ateus i que, segons dades del CIS (2006), suposen un 20% enfront d'un 27% de catòlics practicants, o un 2% que es declara d'altres religions, sent la resta indiferents. És més, els jóvens d'entre els 15 i els 24 anys, el percentatge d'indiferents, ateus i agnòstics superava, en 2005, el 45% i el de catòlics practicants se situava, tan sols, en el 10% (Font: informe Jóvens Espanyols 2005. Fundació Santamaría).
Europa Laica (www.europalaica.com) i l'Observatori de la Laïcitat (www.laicismo.org), han detectat, entre altres, les següents vulneracions del principi de laïcitat:
- Quantioses subvencions a les esglésies (més de 5.000 milions d'euros a l'església catòlica i 3 milions a les altres confessions monoteistes).
- Ensenyança religiosa confessional en tots els centres d'ensenyança, impartida per catequistes pagats per tots. Una cosa que res té a veure amb una formació que incloga el religiós com un aspecte més de la filosofia, sociologia i història i de la nostra cultura. L'augment del finançament total, per part de l'Estat, de centres educatius d'exclusiu ideari catòlic.
- Falta de normativa que empare el dret a donar-se de baixa o apostatar de qualsevol organització religiosa.
- Presència de símbols religiosos que encara romanen en centres escolars i hospitals públics, així com edificis administratius, llocs tots ells que han de ser de convivència i respecte de totes les idees o creences, com així ho han afirmat els Defensors del Poble de diverses comunitats autònomes.
- Cerimònies de caràcter civil amb símbols religiosos (com preses de possessió d'alts càrrecs). La presència d'autoritats públiques que representen a tots, en actes confessionals d'una religió particular, així com catòlics funerals d'Estat).
- Especial protecció de les creences religioses en el Codi Penal (articles 522 al 525) vulnerant el principi d'igualtat. I de l'incompliment per part de fiscalia i de la judicatura, de l'aplicació de l'article 515 de Codi Penal, que tracta de la prohibició de l'ús de tècniques de manipulació de la personalitat i que en alguns casos afecta àmbits relacionats amb les confessions religioses.
Estes i altres situacions tenen el seu fonament en la pervivència a Espanya d'un concordat i uns Acords, preconstitucionals, amb la Santa Seu, que, junt amb la Llei de Llibertat Religiosa de 1980, només tenen en compte les creences religioses, en contra del que disposa l'article 16 de la Constitució i la Declaració de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans, que parlen de "garantir la llibertat ideològica, religiosa i de culte".
Davant d'esta situació el moviment laïcista exigix:
- La derogació del concordat i els Acords amb la Santa Seu, així com de la Llei de Llibertat Religiosa.
- La promulgació, si és el cas, d'una Llei de Llibertat de Consciència que incloga les creences religioses com un aspecte més de les conviccions o idees de la persona.
- Religió confessional fora de l'àmbit escolar, així com tot tipus adoctrinament.
- L'eliminació en l'espai públic dels símbols religiosos i la supressió de les cerimònies d'Estat de caràcter confessional, que han de convertir-se en cerimònies civils comunes a tots els ciutadans.
- L'eliminació de les subvencions a les confessions religioses i l'establiment d'un sistema pel qual els fidels de cada religió sufraguen els gastos de la mateixa.
- Una llei que garantisca el dret a donar-se de baixa, apostatar i cancel·lar qualsevulla dada del registre d'una confessió religiosa.
Per a aconseguir l'avanç cap a un Estat Laic, que respecte tota convicció per igual i que no privilegie cap confessió, és necessari un moviment laïcista fort, per la qual cosa cridem a la unió de tots els laïcistes a Espanya amb Europa Laica i les seues organitzacions territorials i grups locals, per a enfortir el laïcisme, defendre'ns de les vulneracions a la Llibertat de Consciència i per a treballar i impulsar l'emancipació laica i els drets cívics de tot ser humà.
Madrid, 24 de novembre del 2008.
Promouen esta iniciativa: Europa Laica i Granada Laica, a la que s'adherixen: Associació Cultural Escola Laica de Valladolid, Andalusia Laica, Associació Laica de Rivas Vaciamadrid, Càceres Laica, entre altres organitzacions laïcistes de l'Estat espanyol.
-------
(*) Declaració sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions: Proclamada per l'Assemblea General de les nacions Unides el 25 de novembre de 1981 [resolució 36/55]
L'Assemblea General:
Considerant que un dels principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides és el de la dignitat i igualtat pròpies de tots els sers humans, i que tots els Estats Membres s'han compromés a prendre mesures conjuntament i separadament, en cooperació amb l'Organització de les nacions Unides, per a promoure i estimular el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals de tots, sense distinció de raça, sexe, idioma ni religió;
Considerant que en la Declaració Universal de Drets Humans i en els Pactes internacionals de drets humans es proclamen els principis de no discriminació i d'igualtat davant de la llei i el dret a la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de conviccions;
Considerant que el menyspreu i la violació dels drets humans i les llibertats fonamentals, en particular el dret a la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de qualssevol conviccions, han causat directament o indirectament guerres i grans patiments a la humanitat, especialment en els casos en què servixen de mig d'ingerència estrangera en els assumptes interns d'altres Estats i equivalen a instigar l'odi entre els pobles i les nacions;
Considerant que la religió o les conviccions, per a qui les professa, constituïxen un dels elements fonamentals de la seua concepció de la vida i que, per tant, la llibertat de religió o de conviccions ha de ser íntegrament respectada i garantida;
Considerant que és essencial promoure la comprensió, la tolerància i el respecte en les qüestions relacionades amb la llibertat de religió i de conviccions i assegurar que no s'accepte l'ús de la religió o les conviccions amb fins incompatibles amb la Carta, amb altres instruments pertinents de les nacions Unides i amb els propòsits i principis de la present Declaració;
Convençuda que la llibertat de religió o de conviccions ha de contribuir també a la realització dels objectius de pau mundial, justícia social i amistat entre els pobles i a l'eliminació de les ideologies o pràctiques del colonialisme i de la discriminació racial;
Prenent nota amb satisfacció que, amb els auspicis de les nacions Unides i dels organismes especialitzats, s'han aprovat diverses convencions, i que algunes d'elles ja han entrat en vigor, per a l'eliminació de diverses formes de discriminació;
Preocupada per les manifestacions d'intolerància i per l'existència de discriminació en les esferes de la religió o les conviccions que encara s'advertixen en alguns llocs del món;
Decidida a adoptar totes les mesures necessàries per a la ràpida eliminació de la dita intolerància en totes les seues formes i manifestacions i per a previndre i combatre la discriminació per motius de religió o conviccions;
Proclama la present Declaració sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions:
Article 1
1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Este dret inclou la llibertat de tindre una religió o qualssevol conviccions de la seua elecció, així com la llibertat de manifestar la seua religió o les seues conviccions individual o col·lectivament, tant en públic com en privat, per mitjà del culte, l'observança, la pràctica i l'ensenyança.
2. Ningú serà objecte de coacció que puga menyscabar la seua llibertat de tindre una religió o conviccions de la seua elecció.
3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies conviccions estarà subjecta únicament a les limitacions que prescriga la llei i que siguen necessàries per a protegir la seguretat, l'orde, la salut o la moral públics o els drets i llibertats fonamentals dels altres.
Article 2
1. Ningú serà objecte de discriminació per motius de religió o conviccions per part de cap Estat, institució, grup de persones o particulars.
2. A l'efecte de la present Declaració, s'entén per "intolerància i discriminació basades en la religió o les conviccions" tota distinció, exclusió, restricció o preferència fundada en la religió o en les conviccions i el fi o de les quals efecte siga l'abolició o el menyscabament del reconeixement, el gaudi o l'exercici en peu d'igualtat dels drets humans i les llibertats fonamental.
Article 3
La discriminació entre els sers humans per motius de religió o conviccions constituïx una ofensa a la dignitat humana i una negació dels principis de la Carta de les nacions Unides, i ha de ser condemnada com una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans i enunciats detalladament en els Pactes internacionals de drets humans, i com un obstacle per a les relacions amistoses i pacífiques entre les nacions.
Article 4
1. Tots els Estats adoptaran mesures eficaces per a previndre i eliminar tota discriminació per motius de religió o conviccions en el reconeixement, l'exercici i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en totes les esferes de la vida civil, econòmica, política, social i cultural.
2. Tots els Estats faran tots els esforços necessaris per promulgar o derogar lleis, segons el cas, a fi de prohibir tota discriminació d'eixe tipus i per prendre les mesures adequades per a combatre la intolerància per motius de religió o conviccions en la matèria.
Article 5
1. Els pares o, si és el cas, els tutors legals del xiquet tindran el dret d'organitzar la vida dins de la família de conformitat amb la seua religió o les seues conviccions i tenint en compte l'educació moral en què creguen que ha d'educar-se al xiquet.
2. Tot xiquet gaudirà del dret a tindre accés a educació en matèria de religió o conviccions conforme amb els desitjos dels seus pares o, si és el cas, els seus tutors legals, i no se li obligarà a instruir-se en una religió o conviccions contra els desitjos dels seus pares o tutors legals, servint de principi rector l'interés superior del xiquet.
3. El xiquet estarà protegit de totes maneres de discriminació per motius de religió o conviccions. Se li educarà en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i germandat universal, respecte de la llibertat de religió o de conviccions dels altres i en la plena consciència que la seua energia i els seus talents han de dedicar-se al servici de la humanitat.
4. Quan un xiquet no es trobe davall la tutela dels seus pares ni dels seus tutors legals, es prendran degudament en consideració els desitjos expressats per aquells o qualsevol altra prova que s'haja obtingut dels seus desitjos en matèria de religió o de conviccions, servint de principi rector l'interés superior del xiquet.
5. La pràctica de la religió o conviccions en què s'educa a un xiquet no haurà de perjudicar la seua salut física o mental ni el seu desenrotllament integral tenint en compte el paràgraf 3 de l'article 1 de la present Declaració.
Article 6
De conformitat amb l'article 1 de la present Declaració i sense perjuí del que disposa el paràgraf 3 de l'article 1, el dret a la llibertat de pensament, de consciència, de religió o de conviccions comprendrà, en particular, les llibertats següents:
a) La de practicar el culte o de celebrar reunions en relació amb la religió o les conviccions, i de fundar i mantindre llocs per a eixos fins;
b) La de fundar i mantindre institucions de beneficència o humanitàries adequades;
c) La de confeccionar, adquirir i utilitzar en quantitat suficient els articles i materials necessaris per als ritus o costums d'una religió o convicció;
d) La d'escriure, publicar i difondre publicacions pertinents en eixes esferes;
e) La d'ensenyar la religió o les conviccions en llocs aptes per a eixos fins;
f) La de sol·licitar i rebre contribucions voluntàries financeres i d'un altre tipus de particulars i institucions;
g) La de capacitar, anomenar, triar i designar per successió els dirigents que corresponguen segons les necessitats i normes de qualsevol religió o convicció;
h) La d'observar dies de descans i de celebrar festivitats i cerimònies de conformitat amb els preceptes d'una religió o convicció;
i) La d'establir i mantindre comunicacions amb individus i comunitats sobre qüestions de religió o conviccions en l'àmbit nacional i en l'internacional.
Article 7
Els drets i llibertats enunciats en la present Declaració es concediran en la legislació nacional de tal manera que tots puguen disfrutar d'ells en la pràctica.
Article 8
Res del que disposa la present Declaració s'entendrà en el sentit que restringisca o derogue cap dels drets definits en la Declaració Universal de Drets Humans i en els Pactes internacionals de drets humans.
