diumenge, 2 de novembre del 2008

A falta d'un Llibre Sagrat fiable...

Tirem mà de la Viquipèdia, fiquem "tetera de Russell" i en la versió en castellà ens apareix el següent text que traduïm al català:

La tetera de Russell és una analogia creada pel filòsof Bertrand Russell per a refutar la idea que li correspon a l'escèptic desacreditar les afirmacions infalsables de la religió. En un article titulat Is There a God? (de l'idioma anglés, "Hi ha un Déu?"), encarregat (encara que mai publicat) en 1952 per la revista Illustrated, Russell va escriure el següent:

Si jo suggerira que entre la Terra i Mart hi ha una tetera de porcellana que gira al voltant del Sol en una òrbita el·líptica, ningú podria refutar la meua asseveració, sempre que em cuidara d'afegir que la tetera és massa xicoteta com per a ser vista encara pels telescopis més potents. Però si jo diguera que, ja que la meua asseveració no pot ser refutada, dubtar d'ella és d'una presumptuositat intolerable per part de la raó humana, es pensaria amb tota raó que estic dient favades. No obstant això, si l'existència de tal tetera s'afirmara en llibres antics, si s'ensenyara cada diumenge com a veritat sagrada, si s'instal·lara en la ment dels xiquets en l'escola, la vacil·lació per a creure en la seua existència seria un signe d'excentricitat, i qui dubtara mereixeria l'atenció d'un psiquiatre en un temps il·luminat, o la de l'inquisidor en temps anteriors.

Bertrand Russell

En el seu llibre El capellà del diable, Richard Dawkins va desenrotllar el concepte:

La raó per la qual la religió organitzada mereix hostilitat oberta és que, a diferència de la creença en la tetera de Russell, la religió és poderosa, influent, exempta d'impostos i li la inculca sistemàticament a xiquets que són massa xicotets com per a defendre's. Ningú espenta als xiquets a passar els seus anys de formació memoritzant llibres bojos sobre teteres. Les escoles subsidiades pel govern no exclouen als xiquets els pares de les quals preferixen teteres de forma equivocada. Els creients en les teteres no lapiden als no creients en les teteres, als apòstates de les teteres i als blasfems de les teteres. Les mares no advertixen els seus fills en contra de casar-se amb infidels que creuen en tres teteres en compte de en una sola. La gent que tira primer la llet no dóna pals en els genolls als que tiren primer el te.

Richard Dawkins