El vicedéu cristià Benet XVI se'n va anar a Austràlia a predicar l'amor a la família (i a demanar perdó pel “excés d'amor” amb els més menuts d'eixes famílies per part dels seus capellans pederastes), i s'ha portat amb ell a tot el seu aparell de propaganda. I mentrestant, Abdal·là bet Abdelaziz al Saud, Rei d'Aràbia Saudita i Custodi de les dos Mesquites, viatjava a Espanya per a la inauguració d'una reunió interreligiosa crida pomposament Conferència Mundial per al Diàleg.
Com resa el dit: reunió de pastors, ovella morta. Solbes està molt preocupat per la baixa activitat de l'economia, i els caps de les religions es preocupen per les pèrdues de la seua indústria, pel descens de clients en les seues esglésies, seminaris, madrasses i mesquites.
El guardià del Vaticà, líder de la major associació de fadrins del món, el despreci del qual a la dona es plasma en el manteniment del concepte de virginitat com a virtut molt superior a la vida en matrimoni, la cèl·lula de la família, se va anar a donar un bany de masses i de misses entre jóvens ocasionats per la secta ultraconservadora dels “kikos”.
Per la seua banda, el guardià de la dos mesquites, cap civil i religiós d'una dictadura perversa, on el menyspreu a la dona és norma de conducta (segons l'Organització de Drets Humà les dones reben allí un tractament de “menors d'edat perpètues”) és rebut pel rei d'Espanya, el president del govern i Rouco Varela, amb la disculpa de parlar sobre drets humans i divins, la pau entre credos, la qual cosa ells anomenen “convivència pacífica entre religions”, i que en realitat hauríem d'anomenar convivència pacífica entre productors de petroli i clients acollonats.
Té la desimboltura, este bàrbar del segle XXI, de vindre a advertir-nos sobre la “pèrdua de valors” que patix la nostra societat, per culpa del “buit espiritual que patixen les gents” com un servidor de vostés. Ell, que manté un dels pocs règims feudals que encara perviuen, que atorga a l'Alcorà el valor de codi civil, amb la pervivència de castics com l'amputació, les fuetades o la lapidació.
Vaja paper el del nostre cap de l'Estat, del príncep successor, i dels membres del govern democràtic i laic d'Espanya, en eixa estranya Conferència que buscava “consolidar valors morals i pràctiques socials contra el llibertinatge, la decadència moral i la dissolució de la família”, invitant i complimentant el cap d'una dictadura que prohibix en el seu sòl la pràctica de qualsevol religió que no siga la seua.
El que no aconseguisca la crisi del petroli…
Com resa el dit: reunió de pastors, ovella morta. Solbes està molt preocupat per la baixa activitat de l'economia, i els caps de les religions es preocupen per les pèrdues de la seua indústria, pel descens de clients en les seues esglésies, seminaris, madrasses i mesquites.
El guardià del Vaticà, líder de la major associació de fadrins del món, el despreci del qual a la dona es plasma en el manteniment del concepte de virginitat com a virtut molt superior a la vida en matrimoni, la cèl·lula de la família, se va anar a donar un bany de masses i de misses entre jóvens ocasionats per la secta ultraconservadora dels “kikos”.
Per la seua banda, el guardià de la dos mesquites, cap civil i religiós d'una dictadura perversa, on el menyspreu a la dona és norma de conducta (segons l'Organització de Drets Humà les dones reben allí un tractament de “menors d'edat perpètues”) és rebut pel rei d'Espanya, el president del govern i Rouco Varela, amb la disculpa de parlar sobre drets humans i divins, la pau entre credos, la qual cosa ells anomenen “convivència pacífica entre religions”, i que en realitat hauríem d'anomenar convivència pacífica entre productors de petroli i clients acollonats.
Té la desimboltura, este bàrbar del segle XXI, de vindre a advertir-nos sobre la “pèrdua de valors” que patix la nostra societat, per culpa del “buit espiritual que patixen les gents” com un servidor de vostés. Ell, que manté un dels pocs règims feudals que encara perviuen, que atorga a l'Alcorà el valor de codi civil, amb la pervivència de castics com l'amputació, les fuetades o la lapidació.
Vaja paper el del nostre cap de l'Estat, del príncep successor, i dels membres del govern democràtic i laic d'Espanya, en eixa estranya Conferència que buscava “consolidar valors morals i pràctiques socials contra el llibertinatge, la decadència moral i la dissolució de la família”, invitant i complimentant el cap d'una dictadura que prohibix en el seu sòl la pràctica de qualsevol religió que no siga la seua.
El que no aconseguisca la crisi del petroli…
